És habitual sentir mares, pares o professors de secundària parlant de la manca de motivació en els joves d’avui en dia.

Veure els fills créixer suposa pels pares una satisfacció però alhora cert sentiment de nostàlgia. Els infants van desenvolupant la seva autonomia i independència i comporta una separació progressiva i necessària dels pares.

Vivim en una era d’hiperconnectivitat, on la tecnologia està transformant tots els aspectes de la nostra vida, incloses les relacions socials de la infància.

Els dinars i sopars són l’eix de les festes de Nadal. Són moments familiars que la majoria espera amb il·lusió per tornar a la idea, de vegades infantil, d'ajuntar-nos, de veure’ns i sentir-nos una mica menys sols.

A l'hora d'analitzar les relacions familiars, solem centrar-nos en els vincles de pares i fills; però pot haver-hi altres figures rellevants, com els germans.

Els antidepressius són fàrmacs molt estesos per abordar diferents estats com la depressió o l'ansietat.

Quan ens fem aquesta pregunta pot ser que la resposta més comuna sigui “tenir fills”. Però també és possible que tinguem la sensació que és una mica més complex.

“Tinc por” és una frase típica entre els nens i representa una emoció bàsica de la qual no els podem protegir ni evitar sinó més aviat ajudar a transitar. En funció de l’edat, les pors són diferents i pot ser útil saber com poder acompanyar-los.

No diem res de nou si afirmem que les xarxes socials són quelcom indispensable a la vida de la majoria dels adolescents. No es veuen sense elles i són la manera que tenen de connectar-se amb els seus amics.

En l’actual societat hi ha una tendència a reprimir les emocions, a no escoltar-les i a compartir-les poc amb els altres. Moltes vegades es pel “ què pensaran de mi si tinc aquesta emoció?, sóc dèbil, sóc incapaç? sóc un exagerat? ”