Educació emocional dels fills

En l’actual societat hi ha una tendència a reprimir les emocions, a no escoltar-les i a compartir-les poc amb els altres. Moltes vegades es pel “què pensaran de mi si tinc aquesta emoció?, sóc dèbil, sóc incapaç? sóc un exagerat?”

És freqüent  trobar-nos amb persones que els costa identificar i expressar el que senten o bé ho relacionen amb un malestar físic passatger.

Sovint es minimitza el malestar emocional i no es dona la importància suficient negant inclús les  senyals que ens dona el cos. Sabem que quan es reprimeix l’emoció és molt probable que acabi augmentant el malestar físic. A més hem de tenir en conte que els sentiments no són bons ni dolents, i no podem decidir com ens afecten en cada moment. Però si podem identificar-los i tractar d’entendre’ls. Les emocions i altres sensacions que tenim al cos (malestar digestiu, cansament, migranya, sensació d’ofec) funcionen com un radar que ens avisa  quan alguna cosa no va bé.

Aquesta dificultat per identificar i expressar les emocions pot ser conseqüència del poc acompanyament rebut els primers anys de vida.

Moltes vegades sentim com els pares diuen als fills: no ploris, no tinguis por, no t’enfadis, no passa res. Si no es descriuen, identifiquen i validen les emocions, com sabran més endavant fer-ho per ells mateixos?

Per poder regular millor les emocions primer les hem de reconèixer i posar-los nom, es a dir, anar diferenciant l’emoció de la reacció que provoca. Per exemple, l’enuig pot provocar un cop, suor en el cos, inquietud motriu. Els infants tenen la seva pròpia forma d’expressar les emocions i sovint és a través de la conducta/acció. Per això, l’adult ha d’acompanyar-lo donant sentit, posant paraules i generant pensament perquè més endavant siguin ells mateixos que ho puguin verbalitzar.

Els pares s’haurien de fer les següents preguntes: Per què ha actuat d’aquesta manera? Per què s’ha enfadat aquesta tarda? Què li ha pogut provocar aquesta emoció? Què ha passat just abans? Com he reaccionat jo?

És important que els adults puguin fer el treball previ d’identificar i verbalitzar les emocions dels infants, entendre el que els ha portat a sentir-se i actuar d’aquella manera per poder-los acompanyar en aquest aprenentatge.

Us proposem un exercici senzill que pot ajudar: fer preguntes davant una emoció intensa.

No obstant això, a vegades hi ha nens que presenten dificultats en la regulació de les emocions i es fa necessària la intervenció d'un professional que ajudi tant als pares com els nens a identificar-les i detectar-les per millorar la regulació. Si és el vostre cas, no dubtis a posar-te en contacte amb els nostres professionals.

Elena Picanyol, psicòloga

Més informació