Germans: relacions imperfectes

A l'hora d'analitzar les relacions familiars, solem centrar-nos en els vincles de pares i fills; però pot haver-hi altres figures rellevants, com els germans. La relació entre germans pot ser gairebé igual de transcendent per a comprendre els qui som avui, que el vincle amb els nostres pares.

Cada germà sol tenir una personalitat diferent de la dels altres. Quan un nen arriba a una família, arriba amb el seu propi temperament de base, però també amb una motxilla carregada d'expectatives, il·lusions, somnis i temors dels seus pares i altres familiars pròxims.

La relació entre germans pot ser font de seguretat mútua i d'afecte bidireccional. Sol ser la primera relació d'igual a igual que es té en aquesta vida, a través de la qual ens entrenem per a relacionar-nos amb altres persones en igualtat de condicions.

En aquesta relació hem hagut d'aprendre a gestionar emocions contradictòries; alhora que trobem afecte, proximitat i complicitat, hem hagut d'aprendre a suportar la gelosia i les rivalitats, les bromes i les “pulles”.

És freqüent que no s'aconsegueixi gestionar de manera adequada la relació amb els germans i acaben generant sentiments bastant tòxics, com l'enveja o l'odi, que poden arribar a marcar el desenvolupament de la personalitat i de la manera de relacionar-se d'una manera realment negativa. Cal tenir en compte que als germans no se'ls tria i pot ser que no es portin bé.Els motius pels quals dos germans poden discutir són infinits. La convivència genera frecs i és inevitable que això no afecti la relació. Però hi ha un especialment rellevant, haver de compartir l'amor dels pares i especialment el de la mare, generant frustració i molta ràbia que cada germà gestionarà de manera diferent.

Si les coses van bé, els germans poden afavorir el desenvolupament d'habilitats socials en el tracte amb els iguals, la qual cosa pot ser el trampolí perfecte per a fer futures amistats o aprendre a resoldre conflictes entre amics i companys. Les baralles que vam tenir de petits van ser el nostre camp d'entrenament per a solucionar els conflictes de la vida. Amb ells vam aprendre a compartir, a negociar, a cedir o a defensar el que crèiem just.

Hi ha actituds dels pares respecte a la relació entre germans, que juguen un paper determinant en el desenvolupament de la identitat:

• No encasellar als fills en un rol determinat, el bo, el dolent, el llest, el ximple, etc.
• Encara que el tracte sigui diferent, l'amor cap als germans ha de ser el mateix.
• No responsabilitzar a un germà de la conducta o de la cura de l'altre.
• Donar les mateixes comunicacions a tots.
• Tenir en compte que les discussions entre germans a vegades són un signe de necessitat d'atenció.
• Comprendre que cada fill és diferent. No comparar-los.

Magda Sallés, psicòloga

Més informació