Com fomentar l’autonomia dels fills

Veure els fills créixer suposa pels pares una satisfacció però alhora cert sentiment de nostàlgia. Els infants van desenvolupant la seva autonomia i independència i comporta una separació progressiva i necessària dels pares.

Comprovar que els fills s’equivoquen, pateixen o es frustren pot generar preocupació entre els pares. A vegades genera l’impuls de voler estalviar a l’infant la frustració d’equivocar-se, el patiment davant el conflicte o la tristesa quan alguna cosa no surt com volen. Precisament són les dificultats, els conflictes i els errors el que donen l’aprenentatge.

La sobreprotecció dels pares cap als fills pot tenir una sèrie d’efectes negatius a nivell emocional: dificultats per prendre decisions, baixa confiança en un mateix, dificultats per resoldre conflictes, por al fracàs. La sobreprotecció també pot influir alhora de desenvolupar relacions saludables amb els altres. Si els fills estan acostumats a que els pares resolguin els problemes o eviten les seves emocions negatives, poden dificultar la interacció amb els altres i que s’adaptin adequadament al seu entorn.

Reforçar la capacitat d’autonomia proporciona actitud per aprendre, tenir iniciativa, incrementa les seves ocasions de satisfacció, de sentir-se  segurs i capaços. Cal potenciar-la des dels inicis de la vida perquè s’incorpori dins la personalitat.

L’autonomia permet afirmar la pròpia identitat d’una manera saludable, els permet establir-se com a individus independents, amb les seves pròpies idees, valors i emocions. Quan els nens tenen l’oportunitat de prendre decisions per si mateixos, experimenten un major sentiment de control i confiança en les seves capacitats, la qual cosa reforça la seva autoestima.

Com podem fomentar l’autonomia dels fills?

• No avançar-nos amb el que poden fer i decidir per ells mateixos.
• Ajustar les expectatives de les capacitats de l’infant i del que toca en cada etapa evolutiva.
• Establir rutines: donen seguretat i ajuden a que l’infant es responsabilitzi.
• Donar responsabilitats: assignar tasques que sabem que poden resoldre.
• Fomentar la presa de decisions en situacions on poden escollir.
• Reforçar positivament el procés i no només el resultat.
• Tolerar el ritme de l’infant (segurament anirà més lent que l’adult).
• Respectar els errors i transformar-ho en aprenentatges.

Elena Picanyol, psicologa

Més informació