Pors infantils

18/06/2024
Nens

“Tinc por” és una frase típica entre els nens i representa una emoció bàsica de la qual no els podem protegir ni evitar sinó més aviat ajudar a transitar. En funció de l’edat, les pors són diferents i pot ser útil saber com poder acompanyar-los. Hem de conèixer quines són les pors habituals en cada etapa del desenvolupament per tal de diferenciar quan es tracta de quelcom natural i dins l’esperat per edat, o bé, cal estar atents per veure si necessiten un suport específic.

Les primeres manifestacions de pors apareixen al voltant dels dos anys, abans que sàpiguen què significa i que representa aquesta emoció. Com a adults els hem d’ajudar a posar paraules, descriure les sensacions i pensaments que envolten aquesta emoció. Durant la primera infància ens trobem principalment amb pors imaginàries: monstres o llops que poden atacar o fer mal, que poden representar el sentiment de sentir-se petit, indefens, no poder fer front al món tot sol.

Hauríem d’evitar frases tipus: “no passa res, no et preocupis”, “no has de tenir por” ja que  possiblement l’infant sap que no existeixen de veritat els monstres però si dins del seu cap. Com podem acompanyar-los en les pors?

  • Comprendre, verbalitzar i acceptar les pors, sense negar-les.
  • Oferir eines a l’infant per poder afrontar la nit amb més seguretat: dormir amb el nino preferit, deixar una llum encesa, deixar porta oberta, acudir de seguida quan ens crida.
  • A través dels contes i el joc simbòlic poder parlar de les pors: entrar en el seu món imaginari i “fer front al monstre”.

Les pors més habituals durant la segona infància són de qüestions més profundes o “reals”, com per exemple: por a la mort, als desconeguts o lladres, alguna catàstrofe,  als animals perillosos. En aquestes edats recomanem un cop més, empatitzar amb aquesta emoció i validar-la. També oferint informació real, donar recursos de com fer-hi front, explicar com poden demanar ajuda als veïns o trucar.

Els contes són una eina molt bona per poder acompanyar les pors amb certa distància i a través de diferents personatges que els ajudarà a identificar-se. Seguidament un fem unes recomanacions:

Identificar la por:

- BALDÓ; GIL; SOLIVA. Ui, quina por! Col. El bosc dels colors ed. Barcanova, 2009

- FARRÉ, LL. Pors, maníes i vergonyes. Ed. Bambú, 2011.

-GRAVETT, E. De què té por el ratolí? Cruïlla, 2007

Pors a monstres:

- BALMES, S. Jo mataré monstres per tu. Principal de los libros. 2011.

- VERE, E. A dormir monstres. Ed. Juventut, 2012

- MAYER, M. Un malson al armari. Kalandraka, 2011.

Por a la foscor / anar a dormir:

- ESCOFFIER, M. A todos los monstruos les da miedo la oscuridad. Ed. Kókinos, 2013

- SAPP, K. En fa por la foscor, Pirueta, 2009

- MAYER, M. Hi ha un cocodril sota el meu llit. Corimbo, 2013.

- VILÀ, P. Qui té por. Ed. La Galera, 2011.

Separacions:

-TIRADO, M. El fil invisible. Il·lustracions de Marta Moreno. B de Blok. 2021

-QUERALT, E. On dormen els estels? Il·lustracions de Noemí Villamuza. Bambú, 2007.

De totes maneres si la por persisteix i es torna incapacitant per la vida de l’infant podeu consultar a un psicòleg o psicòloga que us pot ajudar.

Més informació

Elena Picanyol, Psicòloga