Les rabietes: aprendre a escoltar als nens

Molts pares viuen l'etapa de les rabietes amb molta ansietat perquè pensen que és una forma que tenen els seus fills de prendre'ls el pèl, de desobediència o de rebel·lia. No és una etapa fàcil per als progenitors que veuran com s'esgota fàcilment la seva paciència i en la qual l'autoestima de l'adult trontollarà.

Al voltant dels dos anys quan la supervivència del infant està ja garantida, la naturalesa els prepara per a la independència. Un llarg camí que es va adquirint amb l'edat i que en aquest moment de la vida es manifesta amb les rabietes. Portant la contrària, el nen s'adona que és una altra persona i pot fer coses diferents dels pares.

L'únic problema és que per als nens la negació comporta un conflicte emocional important, una lluita interior entre el que s'ha de fer per naturalesa i una incomprensió dels pares cap a tals actes.

No podem posar-nos en la ment dels més petits, no obstant això, sabem que darrere d'una rabieta s'amaguen les emocions infantils així que no podem menysprear-les. Potser el nen no ha tingut ni un moment de descans en tot el dia i té gana, somni o està cansat. Hem de fer un esforç per empatitzar i pensar més enllà dels plors, dels crits i de les negacions.

Comprendre que passa de debò davant certes manifestacions ens portarà a respondre de manera proactiva i amb més compassió.

Eines davant una rabieta:

• El contacte físic. Quan són petits els ajuda a relaxar-se, com una abraçada. Una vegada que el menor es va relaxant, podem anar-nos acostant.
• Parlar amb ells des de petits. Preguntar per què s'han enfadat, que se li faci pensar el perquè del seu empipament i quina alternativa té per resoldre-ho d'una forma adequada.
• Comprendre que el nen no pretén prendre'ns el pèl. Aquesta simple convicció farà que siguem més flexibles amb ells. Solament ens pretén mostrar la seva identitat diferenciada.
• No respondre amb empipament. Respondre amb una rabieta és una forma de fomentar-les. Ja que per als nens els pares són els seus models de referència.
• Mantenir-se ferms. No cedir davant les peticions del nen. És fonamental que el pare cregui que controla la situació i que mantingui els límits establerts. El nen se sentirà segur davant tal sensació i s'adonarà que la fórmula utilitzada no li serà útil.

És difícil recordar-se de tot davant una rabieta infantil. I resulta complicat raonar quan s'està a punt de perdre la paciència. Per això davant el dubte de no saber com afrontar la situació, cal pensar en el nen, en com ho passa malament i acompanyar-lo en tot moment des de l'amor i la comprensió.

Les rabietes disminuiran quan els nens vegin que no tenen efectes sobre els seus pares. I sobretot quan podran tolerar la frustració i expressar amb paraules el que fins ara solament podien manifestar amb rebequeries.

Equip d'ATIA, psicologia i psiquiatria Barcelona