La vellesa: pèrdues necessàries
01/03/2018
La vellesa es una etapa de la vida que porta nombroses pèrdues. Hi haurà els qui parlaran d’ella amb ràbia. Però existeix un altra punt de vista més esperançador, que sosté que si realment elaborem les pèrdues de la vellesa, el dol, pot alliberar-nos i conduir-nos capa a una existènicia creadora, cap a un millor desenvolupament, a l’alegria i a la capacitat de gaudir de la vida, diu Judith Viors (psicoanalista) en el llibre Pèrdues Necessàries.
Segueix dient Viorst, que l’edat ens pot castigar amb pèrdues profundes i intenses –pèrdues de salut-, dels nostres essers estimats, d’una llar que ha sigut el nostre refugi, del treball, de la nostre condició social, de la capacitat de control de les nostres decisions. Els nostres sentits ens comuniquen la decadència de les nostres forces i de la nostre bellesa. Els nostres sentits perden agudesa i els nostres reflexos es tornen lents. El nostre poder de concentració es més pobre, i som menys eficients per processar nova informació i patim pèrdues de memòria a curt termini.
No obstant això, no podem parlar de la vellesa com una malaltia, un estat terminal o una mera espera final. El que determina la qualitat de la nostra vellesa es l’actitud amb que ens enfrontem a les nostres pèrdues i la pròpia naturalesa d’aquestes pèrdues.
La jubilació pot contribuir a crear aquest sentiment de disminució i es pot perdre part d’autoestima. I mentre alguns aprofiten aquest període de la vida per embarcar-se en viatges o nous projectes, per dedicar més temps a la seva família, per aconseguir que els seus somnis es compleixen, hi ha uns altres que es senten socialment inútils. L’aïllament i l’avorriment pot conduir a alguns a la desesperança.
Vivim a una societat en la que es rendeix culte a la joventut i s’avorreix a les persones grans sense dissimular. I a mesura que envellim la societat ens margina del joc de la vida.
De totes maneres, segueix dient Viorst, no existeix una manera exclusiva i correcte de viure plenament la vellesa. Les persones envelleixen de maneres diferents. I, de vegades, camins bastant divergents en la vida poden conduir al que els sociòlegs anomenen la satisfacció de la vellesa.
Es més fàcil envellir si no estem ni som avorrits, si tenim amics i projectes dels quals ens ocupem, si estem oberts i flexibles per sotmetre'ns a les pèrdues inevitables.
La psicoteràpia pot mitigar els problemes emocionals que l'edat comporta, problemes que poden fins i tot aguditzar-se en la vellesa: ansietat, hipocondria, paranoia i -sobretot- depressió.
El treball psicològic amb la gent gran pot provocar canvis sorprenents i transformacions vitals, mitjançant un procés alliberador del dol. Poden recuperar la seva autoestima, els ajuda a perdonar a altres i a perdonar-se a si mateixos, i troba noves formes d’adaptació quan la vellesa ha deixat obsoletes les anteriors.