Als adolescents, tot els fa "pal"
17/04/2019
Tothom que sigui mare o pare d'un fill adolescent sap que els joves solen transitar per episodis llargs d'avorriment. Normalment això desperta angoixa i desesperació en els adults, ja sigui perquè se'ls veu mancats de tota curiositat, bocabadats, apàtics, o pel temor que estiguin deprimits.
La solució que tendeixen a plantejar els pares és programar mil i una activitats extraescolars perquè "s’aprofiti el temps i no s'avorreixi a casa". Però perquè stà així el meu fill, si vivim en un món ple d'estímuls?
L'avorriment es manifesta com una indiferència generalitzada cap a tot estímul procedent tant de l'exterior com de l'interior, i va acompanyat de sensacions com les d'apatia, cansament, desesperança, desinterès, nosa, etc. És obvi que tots en algun moment de les nostres vides hem sentit avorriment, durant un temps més o menys variable. Això ho podem classificar dins d'una certa normalitat i respon a diversos motius.
Però en l'adolescència, l'avorriment (o com se'l sol anomenar, "el pal") apareix en gairebé totes les facetes del jove. Els adults que envolten el jove solen preguntar-se per aquell noi que omplia d'energia la sala un temps enrere. Però l'adolescent ara dubte l'adult i es va tancant més en el seu propi món, evitant la intimitat familiar, amb la idea que ell ja coneix tot el que és necessari per enfrontar-se al món. Per a ells, l'adult "no té ni idea".
Però l'adolescent també es cansa del seu aïllament i busca refugi de diverses maneres. El més conegut és el grup d'amics, altres s'aixopluguen en el llenguatge, en un intent d'anar generant pensaments i escriuen en els seus diaris o componen i canten ben fort les cançons que més els hi agraden. D'altres, s'emparen en conductes que estimulen els seus sentits. Per exemple, és freqüent veure que els adolescents mengen molt entre hores o obren constantment la nevera queixant-se si no troben alguna cosa del seu gust. També és habitual comprovar com es dediquen en cos i ànima a l'esport, amb reptes cada vegada més exigents. Altres se centren en els videojocs, ja que és un bon punt intermedi entre el sensorial i els aspectes infantils.
És habitual que, a poc a poc, això vagi canviant i que més endavant el jove pugui tornar a participar de les trobades familiars ja des d'un altre rol; el d'adult. Amb paciència podrem acompanyar-lo en aquesta transició tan difícil, encara que en alguns moments el seu aïllament desesperi força i sembri que l’avorriment no es pugui superar. Si en canvi, s'observa que el jove no troba manera de sortir de la bombolla en la qual es troba, no està de més poder consultar amb un especialista, ja que pot ser un signe una mica més preocupant.