SEPARAR-SE DE LA PARELLA
21/07/2021
A la nostra societat les separacions de parella s’han considerat un dels esdeveniments vitals més estressants en l’etapa adulta de les persones, tal i com confirmen diversos estudis (Dohrenwend et al., 1978; Freeman et al., 2008; Hobson & Delunas, 2001). Els resultats obtinguts vinculen els processos de separació i divorci a un impacte significatiu tant en la salut física com en la salut mental de les persones, almenys en l'etapa inicial del procés.
El trencament d'una parella genera un malestar profund en la majoria de les persones i, en un percentatge elevat de casos, sorgeixen dificultats importants a l'hora d'arribar a acords en relació amb el funcionament familiar un cop aquesta finalitza.
Es tracta d'un procés de desvinculació i dol que implica transitar per diferents etapes:
- Bloqueig inicial en la fase d'acceptació de la nova situació per a, posteriorment, poder connectar amb el dolor de la pèrdua, tant de la parella com del projecte vital en comú.
- Estancament en l'etapa d'ira i ràbia, com la necessitat de situar la “culpa” en l'altre o en circumstàncies concretes, com poden ser qüestions relacionades amb l'àmbit laboral o terceres persones, per a, a poc a poc, poder assumir la part pròpia i connectar també amb la capacitat de sortir d'aquest estat i començar la reconstrucció d'un camí propi.
La conflictivitat relacional, així com la capacitat de regulació emocional de cada persona, són aspectes que es veuran influenciats tant per variables intrapsíquiques, com per l'estructura i dinàmica relacional de la parella i pels aspectes psico-socials i econòmics del context.
La superació suficientment satisfactòria d'aquesta crisi implica un procés d'aprenentatge de gran valor i un reforç de l'autoestima, que en el camí també haurà estat posada en joc.
El camí des de la vivència de fracàs cap a l'assoliment d'una desvinculació emocional exitosa i una reconnexió amb la individualitat pot prendre formes i nivells d'intensitat diversos.
Com en tot procés d'elaboració d'una pèrdua, qualsevol senyal emocional serà vàlida i legítima. Cal esperar, no obstant això, que es doni una evolució en l'expressió i vivència del malestar derivat de la situació. És important reconèixer la necessitat de cuidar-se, cercar l'equilibri entre quedar atrapat en l'impacte emocional i mental de la crisi o, altrament, evitar-ne tot contacte emocional. És un moment per cercar i permetre el suport de la xarxa social, evitar l'aïllament i dedicar espai i temps a allò que nodreixi el nou projecte individual.
Si necessites ajuda professional pots contactar amb nosaltres.