Què és un Trauma?
31/10/2018
El trauma emocional és una "ferida psicològica" que pot ser provocada per situacions generalment extraordinàries, inquietants, angoixants i pertorbadores, que van més enllà de les experiències normals. Un xoc emocional que produeix un dany en l'inconscient o una impressió negativa, forta i difícil de ser digerida.
Sorgeix quan patim una por molt intensa i ens sentim incapaços de gestionar-la. De la mateixa manera que els teixits fisiològics poden resistir un cert impacte sense deteriorar-se més enllà de la seva capacitat de recuperar-se sols, el teixit mental pot resistir una certa quantitat d'impacte emocional sense fer-se mal. A partir d'un cert llindar, l’impacta és massa fort, i modifica de manera negativa els teixits fisiològics o l'estructura mental de l'individu.
El que determina que un succés es torni traumàtic o no, és l'experiència subjectiva de cada individu. Un esdeveniment negatiu i altament estressant crea un trauma psicològic quan es sobrepassa la capacitat de l'individu per fer-li front. En aquest cas, la persona es torna presonera de les emocions negatives i perd la capacitat d'enfrontar-se amb aquest.
A partir d'aquest moment, si no s'aplica un tractament, el dany es tornarà crònic i comprometrà la resta del funcionament del subjecte. Un trauma psicològic no tractat pot deixar a la persona emocionalment incomplerta, alhora que crearà tot un seguit de comportaments compensatoris que paradoxalment empitjoren l'estat inicial.
Quan no aconseguim superar un trauma, poden aparèixer diferents trastorns que afectaran la nostra existència i qualitat de vida:
- Ansietat. És un trastorn vinculat a la por, és usual que després d'un episodi traumàtic desenvolupis una actitud vigilant i aprensiva que dóna pas a l'ansietat.
- Depressió. Quan el trauma és molt gran, pots experimentar un profund sentiment de desemparament i desesperança.
- Trastorn per estrès postraumàtic. El trauma es reviu en forma de records angoixants recurrents i involuntaris que provoquen un gran malestar.
- Aïllament social. A causa de la por provocada pel fet que torni a passar un esdeveniment similar, és probable que a poc a poc es limitin les activitats socials i la persona s’aïlli.
- Trastorn dissociatiu. Es defineixen com totes aquelles condicions patològiques que comporten disrupcions o errors en la memòria, consciència, identitat i/o percepció.
La recerca científica sobre els traumes afirma que el fet d'expressar els propis sentiments i els estats emocionals intensos permet afrontar situacions difícils, reduint la probabilitat que sorgeixin pensaments obsessius i la cronificació.
Atès que els traumes estan relacionats amb les emocions, la raó i el llenguatge no solen ser molt eficaços. Els efectes psicològics causats pel trauma han de ser tractats per un psicòleg o un psiquiatre.