Perills ocults darrere dels videojocs: les “loot boxes”
29/09/2021
Abans, per a jugar a un videojoc havies de posseir una videoconsola, i haver comprat algun joc a les botigues especialitzades. Actualment, amb el nostre telèfon mòbil podem descarregar-nos fàcilment jocs de manera gratuïta. Però, com guanyen diners? De fet, el joc de trets més jugat entre els joves i “influencers” és completament gratuït. Tan sols has d'accedir a un mercat virtual, fer-te un compte d'usuari i ja es pot jugar en gairebé tots els dispositius. L'accés està garantit, però a quin preu?
El que amaguen molts jocs és un model de negoci basat en el consum de publicitat adaptada al perfil de l'usuari i en els micropagaments, transaccions econòmiques “de baix cost” dins del propi joc. Aquests s'han convertit en una pràctica habitual i solen estar presentades de formes atractives per al jugador mitjà, que solen ser menors d'edat. A vegades es presenten forma de “abonament de temporada”, paquets de contingut que es van dosificant durant un període concret“, DLCs”, contingut extra, o la que aquí ens ocupa, les “loot boxes” o caixes de recompensa.
Aquestes es refereixen a la venda de contingut digital de caràcter aleatori sense possibilitat de devolució i que són presentades en un cofre digital en el qual existeix una baixa probabilitat que surti una cosa exclusiva. El jugador desconeix què li tocarà tot i el pagament realitzat, la qual cosa el converteix en un joc d'atzar en el qual està implicats diners reals. Funcionen com les màquines escurabutxaques i encara que la primera vegada sol ser gratis, l'accés a noves caixes de recompenses es farà després de passar per caixa.
Envien un missatge al jugador: “ja no fa falta que et frustris, per una mica de diners pots saltar-te l'espera necessària per a aconseguir el que vols o continuar jugant”. Aquesta serà la manera d'accedir a elements estètics que els diferenciarà d'altres punts jugadors i els aportarà un millor estatus, ja que pot ser que els toqui un objecte llegendari, una de les màximes categories, que uns altres no tindran. Aquesta pràctica deixa al menor d'edat davant una frustració que estimula l'ansietat, ja que incrementa la seva necessitat d'inserir més diners per a aconseguir l'objecte desitjat que el converteixi en algú envejat o superior davant els seus iguals.
Mentre aquesta pràctica no estigui legislada, existeixen unes certes iniciatives però cap està implantada, hem d'acompanyar als nostres fills quan accedeixin a videojocs. Protegir-los passa per compartir aquesta afició amb ells, interessar-se pel que senten i pensen mentre juguen, explicant-los els perills inherents i limitant el seu ús i consum. Sabem que, com a pares us podeu sentir desorientats davant un món digital que coneixen millor els petits de la casa. Però com a adults hem d'oferir-los protecció davant un model de negoci que a vegades oblida els qui són els seus principals usuaris i els exposa a pràctiques perilloses.
Si sents que no saps com regular-ho, que cada vegada que ho intentes es crea un conflicte difícil de contenir o creus que els teus fills necessiten ajuda, no dubtis a consultar a un professional de la psicologia.