No em quedo embarassada

En l'actualitat ens trobem amb un alt percentatge d'infertilitat en la població occidental. A més de les raons fisiològiques produïdes per alteracions hormonals, endometriosi, processos oncològics entre d'altres, ens trobem amb factors socials que també poden estar influint:

• Retard en l'edat, tant en la dona com en l'home per prendre la decisió de tenir fills (amb el consegüent envelliment dels gàmetes i la disminució de la qualitat seminal).
• La plena incorporació de la dona al món laboral el que pot representar un major nivell d'estrès, alimentació menys saludable, sobrepès, etc.
• Hàbits de vida de la dona: alcohol, tabac, sedentarisme, ritme accelerat de la vida diària.
• Dificultat de tolerar la frustració de l'espera, en la nostra societat hi ha una necessitat de respostes ràpides i eficaces davant el "jo vull".

Per a la majoria de les persones que no aconsegueixen un embaràs la situació es converteix en estressant, especialment entre les dones. Comporta un sentiment de frustració amb elevades dosis de ràbia i impotència. Les conseqüències psicològiques associades són importants perquè s'han d'enfrontar al dol de les pròpies capacitats naturals, al sentiment d'enveja cap a altres persones que si ho han aconseguit i a la renúncia d'un projecte de vida, ser mares o pares.

A la nostra consulta rebem moltes demandes sobre aquesta qüestió i el focus central és un desig que no s'ha aconseguit i la tensió que això implica. Normalment les dones i parelles que visitem arriben amb diversos intents realitzats, és a dir, tractaments mèdics en els quals la medicació i les contínues visites van provocant estrès emocional, associat a ansietat, tristesa, decepció i baixa autoestima.

A més els procediments diagnòstics i el tractament mèdic de la infertilitat tenen un impacte important en la vida íntima de la parella, afectant les seves dinàmiques de relació, la sexualitat i la seva capacitat per afrontar i resoldre les situacions aclaparadores dels tractaments.

La infertilitat i el seu tractament és viscuda en moltes ocasions com una de les experiències més estressants i doloroses de la vida.

A tot això cal afegir el sentiment de vergonya i culpabilitat que senten moltes dones i el tabú que representa parlar del tema amb l'entorn, el que significa que moltes vegades no es comparteixi la situació amb els amics i familiars propers. Hem observat que explicar l'experiència que s'està vivint ajuda a sentir-se millor. De totes maneres aconsellem que siguin ells qui decideixin quan i com dir-ho.

Pensem que la intervenció psicològica és necessària tant per tractar les conseqüències emocionals de la no arribada de l'embaràs com durant el procés de la reproducció assistida. Hi ha dones i parelles amb múltiples fracassos en els intents que hauran de resignificar les seves vides, el concepte de si mateixos i generar noves expectatives i projectes.

L'objectiu de la intervenció seria poder arribar a l'acceptació del que moltes vegades és inacceptable, que no hi ha control sobre els processos naturals i l'embaràs és un d'ells. És l'acceptació d'un dol i el seu procés, una oportunitat de conèixer-se millor a si mateixos i com a parella sobre com afrontar limitacions i abordar una situació traumàtica, és a dir, conèixer els seus recursos, la seva resiliència i els seus límits com a persones i com a parella.

En definitiva una ajuda psicoterapèutica pot contribuir a disminuir la ràbia, la decepció, la frustració, l'estrès i la tristesa el que pot modificar actituds i ajudar positivament en l'èxit dels tractaments de reproducció assistida i en l'acceptació de la infertilitat.

Més informació