L'ansietat
01/03/2019
La societat moderna i accelerada al costat dels ritmes de vida actuals converteixen als trastorns d'ansietat en un dels malestars més freqüents dels nostres temps. Segons l'OMS, 1 de cada 5 persones pateix un d'aquests episodis que afecten a prop del 10% de la població. Això es deu al nostre ritme de vida, en el que no hi ha temps per tenir cura d'un mateix ni pel descans quan ens sentim tristos, angoixats o cansats.
La situació econòmica i social, així com la precarietat laboral no ajuden. Tractar de conciliar la vida personal amb la laboral no és una tasca senzilla. A més, ningú ens ha ensenyat a gestionar les nostres emocions i pensaments. A moltes persones els costa demanar ajuda i al final, aquesta sobrecàrrega s'expressa en forma d'angoixa.
L'ansietat és un procés absolutament normal en l'ésser humà. És una resposta automàtica que es produeix en el nostre cervell en el sistema límbic, quan interpreta que existeix un perill per a la nostra vida. És un mecanisme de defensa enfront del perill, però pot tornar-se en la nostra contra.
L'augment d'ansietat es produeix perquè el cervell pensa que hi ha un perill per a tu a través dels teus pensaments, quan la realitat és que no hi ha res que estigui posant en perill la teva vida. L'ansietat és la combinació de pensaments i de les reaccions fisiològiques relacionades amb la por o al fet que passi una cosa dolenta que escapa al nostre control.
Què passa amb el nostre cos si no existeix un perill real, però comencem a preocupar-nos o anticipar-nos de manera negativa davant certs esdeveniments del futur? En aquest cas, encara que no existeix un perill real i el nostre organisme no necessita fugir o atacar, el cervell interpreta igualment que existeix un perill i activa el mecanisme fisiològic del qual disposem per a aquestes situacions, estem activant en el nostre organisme el sistema d'alarma innecessàriament, i tot aquest excés de tensió innecessària és el que es tradueix en ansietat.
Alguns dels símptomes que acompanyen a la persona són: sensació d'ofec, asfíxia, palpitacions, sudoració, tensió muscular, sequedat de boca, bloquejos mentals, sensació d'irrealitat, estat de confusió, dificultat per a agafar el son, apatia i fins i tot tenir ganes de plorar.
Sentir certa activació o un estrès moderat en el nostre dia a dia és natural i útil, ja que evolutivament és el que prepara a l'ésser humà davant la resposta de lluita o fugida. El problema apareix quan es mantenen alts aquests nivells d'estrès i activació fisiològica durant molt de temps i, sense que el subjecte s'adoni, se situa en un estat d'alerta constant que s’acaba traduint en episodis d'ansietat i malestar continus, que a més bloquegen i limiten les tasques quotidianes.
Conduir, parlar en públic, relacionar-se amb un grup de persones conegudes, apuntar-se a un curs, anar al metge, sortir de compres, educar als fills, presentar-se a un examen, enamorar-se, estar a gust en una sobretaula amb amics, veure una pel·lícula al cinema, anar amb metro o autobús, sortir a córrer o fer un viatge d'oci. Es tracta de situacions quotidianes, en les quals una persona podria gaudir i aprendre, però que es converteixen en un autèntic repte, fins i tot martiri, per a les persones que pateixen ansietat.
Com afrontar aquest Trastorn
Tenir present que estem davant un episodi d'ansietat, que igual que comença també té la seva fi. Encara que pugui semblar una obvietat, és clau per a recuperar la seguretat i el control.
Interioritzar que no és una situació de vida o mort, encara que el nostre cos el senti així. Hem d'aprendre a 'contextualitzar' perquè no es repeteixi en el futur.
Parla amb tu mateix en un altre idioma. El tipus de vocabulari que més utilitza una persona ansiosa per a expressar-se sol ser "tinc por, estic atabalat, no puc, i si..., no estic preparat, en un altre moment, tinc tremolor, no podré, ho estic passant fatal" i una infinitat d'expressions tendents al catastrofisme i amb les quals se sent insegur i incapaç. És com repetir-se contínuament que un no val per a res.
Tractar de normalitzar i no magnificar la situació. Hem de ‘treure ferro’ i no deixar-nos portar per la por ni 'posar-nos en el pitjor', això només farà que augmenti el malestar i el descontrol. Apartar els pensaments intrusius que ens espanten. Prendre les regnes de la situació centrant-nos només en la nostra respiració, ens ajudarà a no atendre les nostres pors i sensacions desagradables.
Sentir ansietat sempre és molt desagradable, per això comprendre-la i aprendre a controlar els seus símptomes, és imprescindible per a viure en pau.
Tractar de viure sense tanta inquietud suposa principalment aprendre un estil de vida, on es dóna importància a una mentalitat positiva i a una forma d'afrontar les adversitats activament, és a dir, comprendre què cal esforçar-se per no estar constantment preocupats. També, és fonamental no acumular tensions contínuament, el nostre organisme necessita alleujament, expressar les nostres emocions i plorar quan faci falta.
La psicoteràpia pot ajudar a entendre aspectes personals que possibilitin mitigar la sensació d'ansietat així mateix ens pot proporcionar eines per a l'enfrontament dels nostres conflictes.