La importància del joc lliure
22/01/2019
Cada vegada són més els psicòlegs, metges i pedagogs que vinculen el declivi del joc lliure, espontani i sense supervisió d'adults amb l'augment dels trastorns mentals infantils, especialment amb les dificultats en l'aprenentatge i els conflictes emocionals o de relació.
Avui dia els pares i mares supervisen les activitats dels nens a escassa distància i vigilen els seus moviments, sobreprotegint-los i privant-los de gran part d'aquests aprenentatges.
Però el descens del joc lliure no és només conseqüència de la súper protecció dels pares. La tendència a viure en ciutats o grans nuclis urbans, l'augment del trànsit, els hàbits de vida, els extensos horaris laborals i fins i tot el tipus d'urbanisme i les polítiques infantils també l'han limitat.
El joc no és una cosa secundària, és un dret dels nens. Almenys així és com ho recull Nacions Unides en l'article 31 de la Convenció Sobre els Drets del nen "el nen té dret a l'esplai, al joc i a participar en les activitats artístiques i culturals".
En l'activitat lliure és el nen el que decideix com, quin i amb qui vol jugar, estableix les seves pròpies regles, tria els materials i decideix l'objectiu sense la intervenció d'un adult.
Perquè és tan important el joc per als nens?
Allò que els nens aprenen i experimenten quan es diverteixen és generalitzable en moltes altres situacions de la seva vida diària, per tant, els podrà ajudar a exterioritzar pensaments i emocions, resoldre conflictes i fer front a possibles pors.
Quan parlem de fomentar el joc lliure, respectant el ritme i temps de cada nen no significa que l'adult romangui al marge. És important que els pares estiguin presents, comparteixin i acompanyin en l'activitat, deixant l'espai necessari perquè el nen desenvolupi la seva imaginació.
Si els nens tenen llibertat per a decidir, el divertiment en si dura poc perquè passen la major part del temps pensant-lo, consensuant què faran, amb quin i com, de manera que treballen la creativitat, la imaginació i la fantasia a més de les habilitats socials.
Els pares han de saber que, més que aprendre moltes coses, els seus fills han de divertir-se. Jugar és igual a aprendre i jugant s'aprèn tot.
Sapiguent que no és senzill, és necessari donar als nostres fills diàriament l'oportunitat de distreure's en manera espontània i no estructurada, almenys durant una estona no estar sentint-nos dir: "Així sí, així no, vés amb compte amb això, mira aquí".
El joc lliure millora l'autoestima, és creatiu, transmet valors, socialitza, fomenta l'autocontrol, fixa els coneixements, afavoreix la comunicació, dóna agilitat, destresa i ensenya.
Els nens no necessiten grans contenidors amb joguines, sinó objectes que despertin el seu interès i les seves ganes de passar-ho bé, perquè l'objectiu del nen no és la joguina, que només sorprèn quan s'obre la caixa, sinó el joc.