La Gelosia Infantil

16/11/2018
Nens

La gelosia pot definir-se com un estat subjectiu caracteritzat per una sensació de frustració en creure que ja no som corresposts emocionalment per les persones estimades. És una reacció adaptativa i transitòria del nen cap a una situació concreta. És una alteració emocional i comportamental com a resposta a un desequilibri en la dinàmica afectiva familiar que existia fins al moment.

La gelosia és normal dins del curs evolutiu del nen i a edats primerenques després del naixement d'un germà, a partir de 2 anys fins als 4 o 5 aproximadament. Entre germans pot donar-se en els dos sentits, és a dir del germà major cap al menor i viceversa. Els estils educatius dels pares, així com el clima familiar són factors importants a tenir en compte com a causa de la gelosia infantil. Quan l'atenció cap als fills és asimètrica pot potenciar-se l'aparició d'aquesta.

Símptomes i manifestacions del nen gelós:

Els indicadors de la presència de gelosia en nens poden ser molt variats i van des de l'aparició de conductes d'aïllament, infelicitat i frustració a conductes disruptives i agressives dirigides tant a les persones objecto d'enveja com cap a les figures parentals.

  • Plor freqüent sense motiu.
  • Canvis d'humor no justificats.
  • Adoptar comportaments propis d'etapes anteriors de la seva vida amb el simple motiu de cridar l'atenció dels pares.
  • Inquietud excessiva.
  • Canvis en l'expressió verbal i gestual. Tornar a un llenguatge més infantil.
  • Alteracions en els patrons de menjar.
  • Comportament agressiu.
  • Negativisme, tossuderia, dificultat per obeir.
  • Ignorar al nou germà o fins i tot agredir-li físicament.

Una vegada identificada la gelosia, els pares i les persones del voltant hauran d'actuar en comú per ajudar al nen. Orientacions per minimitzar les conductes geloses:

  • És fonamental establir un equilibri en el tracte als diferents germans de manera que no hi hagi un tracte de preferència cap a ningú.
  • Ser empàtics amb el nen que està en procés d'adaptació en la convivència amb el seu nou germà. Fomentar la comunicació perquè expressi les seves preocupacions i inquietuds sobre el tema, fins i tot a través de dibuixos i jocs.
  • Augmentar el temps en activitats i jocs de tota la família és bon mètode per millorar la comunicació i estrènyer llaços
  • Respondre amb tranquil·litat als episodis gelosos, sense estridències ni recriminacions, comunicar-li al nen la nostra decepció pel seu comportament.
  • Fugir de les comparacions entre germans.
  • Corregir conductes inadequades pel que fa a la relació amb els germans per evitar caure en l'excessiva indulgència. Es tracta de trobar un equilibri entre fermesa i afecte.
  • Programar un temps d'interacció exclusiu.
  • La relació entre germans té el seu propi cicle de desenvolupament. Si el clima familiar és emocionalment estable i equilibrat, la gelosia puntual, normalment se supera i no presenta majors problemes.

No obstant això, en moltes ocasions, la resposta de gelosia és exagerada, perllongada en el temps i cursa amb gran malestar i deterioració en les relacions familiars. És, en aquests casos, quan l'ajuda professional és imprescindible.

Els germans poden ser persones importants en la vida. És la primera interacció que tenen els nens amb el món social, aquella en la qual han de conviure amb algú nou, adaptar-se a ell, entendre les seves necessitats i gustos i respectar-lo, al cap i a la fi, tal com és. De la relació que tenen entre ells durant la infància i adolescència depenen en gran mesura les seves relacions socials actuals i futures.

Equip d'ATIA, psicologia i psiquiatria Barcelona