La dificultat d’escollir batxillerat

Ja s'apropa l'estiu i com a tots els finals de curs, per a molts alumnes s'apropa el moment de canvi d'etapa educativa. Ens referim a l’elecció de batxillerat, però també sol passar en el cas cicle formatiu o de grau universitari. Un moment de transició que il·lusiona però sovint comporta por o angoixa. Als pares els fa molta il·lusió veure els fills créixer i no entenen la seva indecisió. Els hi pregunten recurrentment “què volen fer?” però molt sovint només obtenen una resposta: "No sé què fer, no sé què triar, no sé què m'agrada". Normal, és una de les primeres vegades que els joves senten el pes de prendre una decisió important de la vida.

I què podem fer per ajudar als fills a decidir? A continuació us proposem tres punts per començar a pensar:

Haurem d'entendre que es senten insegurs per prendre aquest tipus de decisions. Els hi costa saber què fer davant l'abisme d'oportunitats, amb la pressió de fer-ho bé a la primera. Existeixen moltes opcions d'estudis però cap és suficientment clara com per a "dedicar-se tota la vida" (que és com ells ho veuen). Són més conscients de les portes que se’ls hi tanquen que de les oportunitats que tindran. Per tant, si se’ls pressiona massa podem afavorir que prenguin decisions impulsives per a treure's la pressió de sobre o per complaure els pares. O pot ser encara els bloquegem més. Per tant, caldrà que els acompanyen però sense imposar.

Podem ajudar-los ordenant totes les alternatives educatives i laborals amb les que compta. Un cop es finalitza l'ensenyament obligatori, el sistema educatiu permet alternatives viables i de qualitat, que difereixen en aspectes com en el número d'hores, la nota d'entrada, en el grau d'especialització, en el tipus de sortides laborals, en el preu o en el tipus de pràctiques que s'ofereixen, entre d'altres. Per tant, com això pot ser difícil d'entendre, si els ajudem a ordenar les opcions que tenen, ho poden veure més clar.

Cal que els ajudem a connectar amb els interessos, les pròpies aptituds i motivacions per poder triar quelcom que s'ajusti a les seves capacitats, els hi agradi i en un futur s'hi puguin dedicar. Aquest pas és dels més difícils de prendre perquè cal un mínim de treball personal per a ser conscient de les pròpies virtuts i les limitacions. Entendre que no han de ser bons en tot i que per ser-ho en alguna àrea de coneixement caldrà esforç. Per tant, és important que els ajudem a pensar en les seves pròpies capacitats i expectatives per poder ajustar l’elecció a allò que se’ls hi dona bé i els agrada.

En alguns casos aquest últim pas pot ser complicat fer-ho sense ajuda d'un professional. Sobretot si el nivell de bloqueig i d'angoixa son alts, si els anys d'escolarització han estat marcat per les dificultats i les males experiències. Per això, si trobeu que els vostres fills els hi està costant massa fer aquest procés, no dubteu en consultar.

Albert Sanz, psicòleg

Més informació