Famílies i tornada a l'escola

Fa sis mesos que va esclatar la crisi sanitària al nostre país i amb ella molts dels patrons coneguts de funcionament familiar.

El confinament ha tingut un gran impacte en les nostres vides. Ha construït una nova realitat amb nous hàbits, noves rutines i noves formes de relació i comunicació entre nosaltres. La por i la incertesa viscudes, el distanciament amb els familiars i amics propers i, en alguns casos, la pèrdua d’algun familiar, han generat forts sentiments de vulnerabilitat i han demanat de la nostra capacitat d’adaptació, amb el gran esforç emocional que això implica.

El paper dels adults amb infants i adolescents a càrrec ha estat posat a prova i en revisió constant durant aquest temps.

Ara ha arribat el moment de tornar a l’escola i a l’ institut. És una oportunitat perquè els fills i les filles es retrobin en un espai de socialització i en un context que els és familiar; tanmateix ara serà una mica diferent.

Els infants i joves, per una banda sentiran la il·lusió i les ganes de tornar a veure els companys i les companyes i de recuperar unes rutines que contribueixen a crear un sentiment de seguretat. Per altra banda, poden sentir por, incertesa, inseguretat i inquietud davant d’una nova realitat en l’entorn escolar.

Transitar aquest procés suposa un equilibri constant entre conèixer la realitat, poder mirar les pors i assumir un criteri propi.

Com éssers relacionals que som, cerquem la proximitat i referències en l’entorn social. No obstant, cal ser conscient del risc de quedar atrapat en la gran quantitat d’informacions i opinions a les que tenim accés actualment.

I què en fem del neguit?

La tornada a l’escola pot produir en alguns infants, sobre tot en els més petits, dificultats d’adaptació: irritabilitat, frustració, reaccions més intenses davant d’una situació que potser no acaben de comprendre del tot. En els més grans les dificultats es poden traduir en la por a sortir al carrer, por de contagi o  de perdre algun familiar.

Davant aquestes possibles emocions és important fer un acompanyament emocional i donar temps al procés d’adaptació de cada infant o adolescent, oferir escolta i atenció activa, posar paraules al que pot estar experimentant i validar les seves emocions.

Les famílies  estan igualment immerses en aquesta muntanya russa d’emocions contradictòries. Conviure amb la por, la inseguretat i la incertesa  no és fàcil. Sense dubte, les pors formen part del viatge. El propòsit no és que desapareguin, sinó comprendre-les i integrar-les de manera que no acabin limitant un funcionament saludable. En la mesura que l'adult pugui fer-ho, podrà acompanyar més fàcilment a l'infant i a l’adolescent en el mateix procés, ajudant-lo a adquirir la seguretat per anar afrontant els reptes relacionals i vitals que se'ls presentin.

Queda palès que la tornada a l'escola suposa un batibull d'emocions per petits i grans. En les setmanes vinents, els infants i adolescents necessitaran uns adults propers, disponibles i atents per anar traduint tot allò que vagin experimentant i els ajudin a comprendre-ho i donar-li sentit.