Famílias i confinament

Les darreres setmanes han estat un repte per a tothom però especialment per les famílies amb nens. Es per això que en el nostre blog els hi tornem a dedicar un espai.

El dijous 12 de març es va anunciar el tancament dels centres educatius i cada família va haver de desplegar la seva capacitat d’adaptació per donar resposta immediata a aquesta nova situació.

Tot i la varietat de circumstàncies familiars, laborals i peculiaritats de cada cas, hem observat com la resposta immediata, un cop articulada la logística, va ser de resistència cap a aquesta aturada imposada. La inquietud i la incertesa que suposa aquesta situació desconeguda es va ofegar en un allau de tasques escolars i activitats lúdiques i especials. A nivell social van sortir infinites opcions “online” per substituir-ho tot; teatre, lectura, classes de ioga, circ, classes d’anglès, de dansa. El missatge es clar: “no ens podem aturar!”

Poc a poc, però, és important poder anar encaixant els ritmes i necessitats de cada llar. Rebaixar exigències i establir les prioritats del que, finalment, serà un temps finit. Descartar tensions innecessàries, posant per davant les relacions i la bona convivència.

Certament, la situació de confinament, en la majoria de casos, fa complicat respondre a la totalitat de necessitats d’infants i  adolescents. És per això que cal que els adults ajudin a contenir aquest espai i l’impacta de la vivència que cada fill/a experimenta. Tanmateix, això no passa per sobrecarregar el temps de tasques, ordre i propostes sense sentit, si no en posar atenció a allò que cada fill/a necessita i ajudar a posar paraules a la inquietud que, en menor o major grau, s’anirà expressant al llarg d’aquests dies. Aquest temps requereix, més que mai, una mirada comprensiva i atenta ja que els canvis d’humor i ànim seran companys de viatge.

És un repte “d'artesania parental” anar cercant l’equilibri entre garantir la presència i ajudar a estructurar, sense envair ni desbordar amb continguts sense significat. També  entre afavorir el manteniment del contacte social i exercir cert filtre i treball, segons l’etapa evolutiva, en relació al bombardeig d’informacions i exigències socials, en funció de l’encaix que aquestes tinguin en cada família i el que es pugui sostenir en aquests moments.

Per això, tal i com ja apuntàvem en anteriors publicacions, és important que els adults també es cuidin i recolzin entre ells o, si és un sol adult qui està a càrrec dels fills/es, cerqui xarxes de suport extern per tal d’afrontar la situació amb tota la serenor i seguretat possibles.

El temps i espai compartits posen de manifest i en evidència aspectes que en el dia a dia poden passar més desapercebuts. Sense dubte, el confinament ens farà més conscients de qui som i com funcionem com a família. Les capacitats i les fortaleses es desplegaran per donar una resposta suficientment bona a aquest repte i també podrem veure aquells aspectes més fràgils, que també formen part de nosaltres i necessiten ser reconeguts i acceptats.

En definitiva, em d’anar veien com treure profit d’aquesta situació per aprendre i créixer com a família.