Els efectes de les xarxes socials en adolescents

13/05/2024
Adolescents

No diem res de nou si afirmem que les xarxes socials són quelcom indispensable a la vida de la majoria dels adolescents. No es veuen sense elles i són la manera que tenen de connectar-se amb els seus amics, la finestra per descobrir el món i per accedir a nous coneixements, entre altres coses. Tot això pot ser meravellós, però també està portant dificultats en el desenvolupament i en l’aprenentatge.

És habitual, per a qualsevol usuari de xarxes socials, perdre la noció del temps. Ens asseiem una estona a mirar què han publicat les persones que seguim i ens adonem que ha passat molt més temps del que teníem previst. Volíem desconnectar durant dos minuts i han passat quaranta. Això no és casualitat, ens passa a tots, i sobre tot es deu al fet que les pròpies aplicacions tenen maneres de mantenir-nos enganxats, lliscant el dit fins a l’esgotament. Com a adults podem entendre aquest mecanisme i reflexionar, però sovint els adolescents no poden fer-ho.

L’ús excessiu de les xarxes socials pot tenir un impacte negatiu en la salut mental dels adolescents i en la capacitat d’aprendre, gestionar la frustració i entretenir-se. És habitual veure un adolescent consumint contingut de dues pantalles simultàniament. A l’ordinador ha posat l’últim capítol de la sèrie que està veient i al mòbil, alhora, està consultant una xarxa social o xatejant amb un o dos amics. És difícil que puguin recordar quins vídeos han consumit o aprendre alguna cosa, i per tant es converteix en una conducta alienant.

Aquesta pràctica està molt estesa i sovint no poden fer res sense consultar el mòbil paral·lelament. Si no ho fan, senten que s’avorreixen, però el que acaba passant és que no centren l’atenció en res en concret. A la llarga, aquest efecte pot ser perjudicial per a l’aprenentatge, ja que es veuen alterats dos requisits bàsics: la capacitat de controlar la frustració davant d’una tasca complexa (que no entenen i sovint resulta avorrida) i la capacitat per centrar l’atenció. Ambdues són bàsics per realitzar tasques escolars que impliquin un repte cognitiu i en les quals cal aprendre nous coneixements. A més, a mesura que augmenta la dificultat, hauran de ser capaços de fer-ho més i millor. Davant d’aquesta dificultat, els adolescents sovint comencen a procrastinar.

Per ajudar a promoure un ús saludable de les xarxes socials entre adolescents, aquí oferim alguns consells:

  • Estableix límits: és molt important que l’ús de les pantalles quedi limitat per part de les figures d’autoritat, ja que és difícil que els joves posin el seus propis límits.
  • Promou altres activitats «fora de línia»: hi ha més vida fora de les pantalles, i cal apropar els nostres fills a altres models de relació i estimulació.
  • Comparteix activitats amb ells: encara és necessari compartir espais d’oci amb ells, tot i que a priori no afavoreixin l’apropament. Això servirà per promoure hàbits saludables.

En resum, les xarxes socials i els continguts audiovisuals poden ser una eina positiva per als adolescents si s’utilitzen de manera saludable. Els pares i cuidadors poden ajudar a promoure un ús saludable, entenent tot el que implica i ajudant els joves a comprendre-ho.

Si detecteu que un adolescent està lluitant amb problemes al desconnectar-se o es veu afectat en el seu desenvolupament diari, és hora de buscar recursos addicionals per oferir suport i ajuda.

Albert Sanz, psicòleg

Més informació