DEPRESSIÓ POSTPART: CLÍNICA I TRACTAMENT
12/07/2021
El quadre afectiu s'inicia entre les primeres 4 setmanes i els primers 6 mesos postpart i presenta una durada de setmanes a mesos. La clínica en la depressió postpart pot aparèixer amb els següents símptomes:
• Estat d'ànim deprimit o canvis d'humor greus.
• Plor excessiu.
• Dificultat per relacionar-se amb el nadó.
• Aïllar-se de familiars i amics.
• Pèrdua de la gana o menjar molt més del que és habitual.
• Incapacitat per dormir (insomni) o dormir massa.
• Fatiga aclaparadora o pèrdua d'energia.
• Interès i plaer reduïts en les activitats que solies gaudir.
• Irritabilitat i enuig intensos.
• Por a no ser una bona mare.
• Desesperança.
• Sentiments d'inutilitat, vergonya, culpa o incapacitat.
• Disminució de la capacitat de pensar amb claredat, concentrar-se o prendre decisions.
• Inquietud psicomotriu
• Ansietat greu i atacs de pànic.
• Pensaments auto lesius o de fer mal al nadó.
• Pensaments recurrents de mort o suïcidi.
Per al diagnòstic s'han de complir els criteris de depressió major, els símptomes han de persistir més de 2 setmanes i interferir amb les funcions de la mare. Els símptomes de depressió postpart són similars als ocorreguts en una depressió fora d'aquesta etapa de la vida; no obstant, presenten major agitació i culpabilitat, amb major repercussió clínica per al nen i el seu desenvolupament, la mare i la família en general.
El diagnòstic és un gran repte, ja que alguns dels símptomes també es poden confondre amb canvis normals postpart o seqüeles de l'embaràs i passen desapercebuts i sense indicació de tractament.
CONSEQÜÈNCIES
Una depressió durant l'embaràs s’associa amb major taxa de parts prematurs, retard en el creixement intrauterí i nadons amb baix pes al néixer. A llarg termini, es considera que hi ha una associació entre la depressió de la mare i una major tendència en el descendent a presentar problemes emocionals i conductuals al llarg de la vida.
També es pot veure afectat el vincle matern filial que s'estableix entre tots dos. Les mares amb estats depressius poden presentar més dificultats per interpretar els senyals dels seus fills. Això pot repercutir en que en el futur tinguin més problemes d'habilitats sòcio-emocionals i de comunicació.
Així mateix, es pot veure danyada la qualitat de la relació familiar, amb més discussions entre la parella pel nivell d'estrès a què estan sotmesos tots dos, veient-se la qualitat de la criança afectada.
TRACTAMENT
L'elecció del tractament adequat en la depressió postpart ha de ser acuradament valorada a partir de l'estat mental de la mare, la gravetat del quadre i el suport que presenta.
En el tractament han de participar llevadores, infermeres, ginecòlegs, psiquiatres, psicòlegs, pediatres i ha de tenir en compte els diferents àmbits de la persona (social, psicològic, biològic).
Les intervencions no farmacològiques han de considerar en primer lloc i de primera elecció en depressions de lleus a moderades.
La recomanació d'un tractament farmacològic en depressions més greus és una decisió complexa que ha de valorar els riscos i beneficis. Cal tenir en compte els beneficis de la lactància i també considerar les dades sobre la farmacocinètica, seguretat, efectes adversos i transport del fàrmac en la llet materna.
CONCLUSIONS
La depressió postpart comprèn un problema de salut pública important.
Actualment es defineix amb els criteris de depressió major aplicats en el puerperi, tot i així, les conseqüències per a la mare, el fill i l'entorn ens obliga a pensar-ho com una entitat independent i particular.
La detecció precoç i el diagnòstic adequat ens permetran poder disminuir els riscos que comporta aquesta malaltia, tant per a la mare com per al fill.
És important demanar ajuda a un professional de la salut mental si et trobes amb dificultats a l’hora de criar el teu fill.