Comprenent el Trastorn de l'Espectre Autista (TEA)
29/03/2018
El TEA és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta el funcionament cerebral dèficit de les connexions neuronals, sobretot en la comunicació i interacció social i en la flexibilitat de pensament i comportament.
Quin és la causa del TEA?
Es tracta d'un conjunt de factors multicausals; factors genètics i ambientals, juntament amb l'experiència relacional del bebè amb la seva mare que generen alteracions en la capacitat per comprendre i relacionar-se amb l'entorn.
Actualment es defineix l'autisme dins d'un espectre en el qual s'entén la simptomatologia com un continuum i no com un diagnòstic fix i sense evolució. Els nens amb TEA es diferencien a nivell qualitatiu en les habilitats d'interacció social, en la capacitat de captar el llenguatge no verbal o en el tipus d'interessos inusuals o restringits. És per això que en les consultes ens podem trobar tant a una persona sense llenguatge expressiu i aïllada, com amb una altra, amb comunicació excessiva i relacions inadequades.
Què tenen en compte els professionals de la salut mental abans de diagnosticar un TEA?
• La comunicació social i la reciprocitat en la interacció
• Patrons de comportament i/o interessos restringits o repetitius
• Flexibilitat mental i capacitat per planificar i anticipar
Quan apareixen els símptomes?
Els símptomes apareixen en els primers anys del desenvolupament, però de vegades són molt imperceptibles pels pares i professors i fa que no consultin a un especialista. No és una discapacitat visible, per això de vegades es pensa que simplement són nens maleducats, inflexibles o manipuladors.
És important la prevenció a través de la cura i la supervisió dels processos de creixement i aprenentatge del nen.
La detecció precoç a través de la valoració de l'adequat desenvolupament del nen, així com dels seus processos educatius, de socialització i de relació, i les seves possibles alteracions. Cal tenir present els senyals d'alarma que podem observar en els primers 12 mesos de vida: bebès que reclamen poc, absència de somriure social, rebuig del contacte, hipotonia, absència de contacte ocular o dificultats per mantenir la mirada.
Finalment i si és necessari realitzar una intervenció psicològica que permeti la millora del desenvolupament del nen.