Burnout Parental
19/04/2018
Tenir cura dels fills pot portar a una sobrecàrrega física i emocional. Aquesta sensació té nom, es diu síndrome de burnout o pares cremats. Aquest terme s'aplica normalment al treballador cremat, però cada vegada s'utilitza més per referir-se a l'estrès de pares i mares. Es tracta d'un procés gradual pel qual les persones perden interès, sentit de responsabilitat i poden arribar a desenvolupar profundes depressions.
Fa només unes dècades les principals preocupacions dels progenitors eren alimentar als seus fills, preocupar-se que tinguessin estudis i oferir-los una llar segura en la qual criar-se. Ara els codis socials han canviat. Molts pares semblen haver entrat en una espiral de competència amb la resta, perquè els seus fills siguin els millors. Els pares no volen fallar en la seva tasca d'educadors i aquesta exigència pot generar molta angoixa. Centrar-se en el fill gairebé com en un estil de vida, pot generar esgotament emocional.
Sovint totes les tasques relacionades amb els nens, la casa i el treball no deixen ni un minut lliure al dia. Avui dia l'entorn laboral exigeix molt esforç i amb prou feines queda energia quan s'arriba a casa. A més, les actituds dels nens poden arribar a atabalar i portar a situacions límit. Els nens ploren, s'enfaden i tenen rabietes sense motiu.
De vegades no podem amb tot, hem de reconèixer-ho i buscar ajuda. Prioritzar ens pot ajudar a adonar-nos del que és important i el que no. Els fills també poden ser una font de benestar i d'energia, ens connecten amb el món, amb la vida i amb el futur.
Els símptomes que poden alertar-nos de la presència de la síndrome de burnout o sobrecàrrega dels pares, són els següents: aïllament social de l'entorn, dificultat per a la concentració, dormir malament, perdre interès, sentir estrès, ansietat, canvi en la gana o tenir un sentiment d'impotència.
Què podem fer per solucionar-ho?
- Delegar és la paraula clau. Demanar ajuda a familiars i amics no és un signe de debilitat i pot facilitar les tasques diàries.
- Procura portar un estil de vida saludable que ajudi a combatre i prevenir l'estrès.
- Mantenir una certa vida social, l'aïllament no és gens positiu. Ser mare o pare no significa deixar de ser persona. Sortir amb amics a prendre alguna cosa, pot suposar una recàrrega de piles increïble.
- Reserva un temps per a tu. Busca alguna activitat relaxant i introdueix-la en el teu dia a dia. Meditació, ioga, llegir un llibre o mantenir una conversa amb adults.
Cal demanar ajuda quan es detecta esgotament en la criança dels fills, distanciament amb els nens o pèrdua d'interès en el paper de progenitor. Cal ser realistes, saber fins a on podem arribar i quins són els nostres límits. Els nens i nenes no necessiten progenitors perfectes, sinó mares i pares que els transmetin benestar. Estar amb els fills és també sinònim de felicitat, si podem estar, jugar i compartir amb ells experiències.