Aprenent a superar l'enveja
16/01/2019
Quan li pugen el sou a un company de treball i a tu no et diuen res de la teva proposta d'augment salarial, quan els fills dels amics es porten millor que els teus, quan el teu veí/veïna vesteix sempre elegant o quan el teu cosí/cosina té una parella molt atractiva. Qui no ha sentit enveja alguna vegada!
L'enveja sorgeix quan ens comparem amb una altra persona i concloem que té alguna cosa que nosaltres anhelem. És un fenomen psicològic molt comú que fa patir a moltes persones.
L'envejós és un insatisfet que, sovint, no sap que ho és. Això li fa sentir rancor contra les persones que posseeixen alguna cosa (bellesa, diners, èxit, poder, llibertat, amor, personalitat, experiència, felicitat...) que ell també desitja, però que no pot aconseguir.
L'enveja es porta per dins, en la intimitat subjectiva, perquè la seva manifestació podria semblar i sentir-se com una declaració d'inferioritat. Pot formar part de molts trastorns psicològics (complexos, ansietats, depressions, violències...), així com de nombrosos conflictes amorosos i familiars.
Evitar el sentiment d'enveja és molt difícil, si no impossible, perquè les emocions se'ns imposen, fins i tot contra la nostra voluntat, i el seu control no està a les nostres mans. Una altra cosa és la nostra reacció, és a dir, la manera de comportar-nos quan sentim enveja, i això sí que és controlable.
Una adequada informació i educació des de la infància sobre l'enveja i les seves negatives i doloroses conseqüències hauria de ser una bona manera de començar a combatre-la.
Les inèrcies i energies competitives les canalitzem millor quan les utilitzem per a rivalitzar amb nosaltres mateixos i superar-nos que quan les dediquem a tractar de denigrar als qui envegem. Podríem deixar de fixar-nos en l'èxit aliè per a començar a admirar i aprendre de les qualitats i les fortaleses que han permès a uns altres aconseguir els seus somnis. Si bé el que anhelem ens destrueix, el que admirem ens construeix.
L'enveja només es cura resolent les pròpies mancances i madurant la personalitat. La persona emocionalment madura és menys envejosa.