Alzheimer
09/02/2023
L'Alzheimer és la demència més freqüent (suposa entorn del 50-70% de totes les demències) i té com a símptoma inicial i característic la pèrdua de memòria per als fets recents, preservant-se durant més temps els records que formen part de la memòria més remota, com poden ser els records de joventut i infància. Segons avança la malaltia, van apareixent problemes amb el llenguatge, l'atenció, el reconeixement, la comprensió i la realització d'accions.
Les persones que pateixen aquesta demència necessitaran al llarg de la seva vida diferents tipus de cures segons el grau de dependència.
La malaltia d'Alzheimer no constitueix solament un problema progressiu de memòria i de capacitats mentals. També cal sumar-li les alteracions del comportament com lleus estats d'ansietat o depressió fins a problemes com la deambulació, l'agitació, l'insomni o els crits. Aquestes alteracions generen un elevat malestar i estrès entre els familiars i cuidadors que ha de ser reconegut.
El treball dels cuidadors de pacients amb Alhzeimer és continu i augmenta progressivament a mesura que avança la malaltia. Això comporta tasques que esgoten física i mentalment a la persona cuidadora. Tot això li pot provocar que s'oblidi de si mateix, de les seves aficions i les seves relacions socials, la qual cosa li pot suposar greus problemes de salut mental.
És aconsellable tenir una sèrie d'actituds positives enfront del pacient, però no és fàcil perquè els trastorns de conducta poden arribar a ser desbordants per a la persona que cuida. Aquesta ha d'estar atenta per detectar possibles estats d’inquietud i nerviosisme i ha de fer esforços per a tenir espais propis de ventilació emocional.
Transcrivim un testimoni d'una cuidadora,
“Avui m'he despertat amb molta tristesa i amb ella apareixia l'ombra de l'empipament. Estic cuidant a la meva mare i no paro de pensar en anècdotes de la nostra vida en comú, d'això fa ja 38 anys, penso en com era ella, de què parlàvem, el meu cervell no per a. Com m'agradaria que compartíssim l'alegria dels meus fills, les seves parelles, els nets, el treball que faig. Pateix Alzheimer i la memòria recent s'ha tornat immediata i s'esvaeix en qüestió de segons. Pregunta i pregunta les mateixes coses com si fos un mantra.He pensat a incloure'm en un grup de familiars amb Alzheimer, això em calma, pensar que hi ha més gent com jo, sentir-me acompanyada. Es fa difícil estar amb una persona dependent que no pot prendre decisions, que no s'entristeix, que no es pregunta què li passa. No he tingut mai el seu estil, no ens assemblem, no ens agraden les mateixes coses. Però malgrat tot és la meva mare i és molt dur conviure amb el seu Alzheimer.
Per això i, malgrat la dificultat, intento gaudir de la seva companyia i tracte de tolerar les seves limitacions, a vegades no ho aconsegueixo. A poc a poc sembla que la tristesa va deixant passo a l'acceptació i això m'allibera i em permet estar més tranquil·la i serena”.
Des de Atiapsicologia pensem que els cuidadors de persones amb Alzheimer han de rebre suport. La cura del malalt és una tasca difícil i llarga que a mesura que progressa la malaltia suposa major càrrega. És fonamental que tinguin temps per a ells mateixos, que mantinguin les relacions socials i que demanin ajuda a un professional que els ajudi amb les emocions negatives com pensar que han fallat en la cura de la persona.