Adolescents i procrastinació
14/11/2023
La procrastinació es defineix com la tendència a ajornar una obligació o una tasca. I en la majoria d’adolescents és una de les estratègies més utilitzades per a deixar d’afrontar les obligacions o les tasques que tenen encomanades. A més, és de les actituds que més enfada els pares perquè implica confrontar els límits. I no només ens referim a la que afecta a l’àmbit escolar, sinó també alhora de participar en les tasques domèstiques o en les responsabilitats habituals adquirides una família qualsevol. Les frases més escoltades son: “Ara ho faig!” o “Després ho recullo!”. (Spoiler: O no ho fan, o se’ls hi ha d’insistir molt o s’acaba a crits.)
L’adolescència és una etapa difícil, plena de canvis biològics i socials. Tant pels fills com pels pares. És preocupant quan tendeixen a procrastinar sempre ja que això pot comportar una baixada del resultats escolars, problemes socials, mala gestió emocional, baixa autoestima, un concepte de si mateixos molt dolent, entre d’altres. En aquest post volem reflexionar sobre el tema per a veure com podem ajudar-los a fer-li front.
Veiem a què respon aquesta actitud perquè sol tenir més d'una explicació:
Una de les raons és la que te relació amb l’interès vers la tasca. Si no estan motivats pels resultats que poden obtenir de la realització de la tasca o per les seves conseqüències, generalment solen posposar-la.
Un altre pot tenir relació amb el nivell d'estrès que els hi causa, i d'aquest manera farien ús de la procrastinació com una forma d'evitar allò que pot desbordar-los.
També pot estar relacionada amb les altes expectatives que s'està posant, l'exigència que percep i la por a fallar, o l'angoixa anticipatòria.
Per últim, una raó més relacionada amb el desenvolupament maduratiu. I és que no podem perdre de vista que els adolescents sovint els hi costa preveure les conseqüències a mig i llarg termini ja que sobreestimen les seves capacitats i no tenen ben instaurada la capacitat per anticipar.
La forma d'abordar-ho ha de tenir a veure amb els principals motius que creiem que estan intervenint, i per això és clau que puguem parlar amb els nostres fills, i mantenir una conversa distesa i tranquil·la per poder anar acotant el problema i la solució. És clar que els haurem d'ajudar en anar instaurant uns bons hàbits per a una millor gestió i planificació (actualment existeixen moltes eines de gestió del temps a través del mòbil), ajudar-los amb la gestió de l’estrès i les expectatives, l'establiment d'objectius realistes i acotats que puguin complir, o inclús instaurar un petit pla de auto incentius que l'ajudin a gestionar la frustració.
Actualment la procrastinació en l'adolescència és una dificultat molt estesa, i sovint els pares es senten desarmats davant la impassivitat dels fills. És important poder pensar en quines son les causes, parlar amb ells i ajudar-los a poder-les entendre, perquè així és com es poden proposar solucions per a fer-hi front. Tot i això, a vegades cal la intervenció d'un professional que ajudi en aquest tràmit perquè l'obstacle ja està molt instaurat. Si és el vostre cas, no dubteu en consultar amb un professional.