Adolescents i límits parentals

15/12/2022
Adolescents

Sovint els pares imaginen que la tasca de criança va disminuint a mesura que els fills es van fent grans. Volen que siguin cada cop més independents a mesura que van creixent, i els omple d'alegria comprovar que son capaços de ser ordenats, organitzats, previsors, educats, segurs de si mateixos… en definitiva, quan coneixen bé les seves responsabilitats i normes i en son conseqüents.

Però a l'adolescència sovint veuen que tot i conèixer les normes i les conseqüències, son transgressors, corren riscos innecessaris per posar-se a prova i afirmar-se. No ho fan sempre, ho fan sobretot a casa o quan estan amb els amics. I és que a través d'aquestes conductes busquen la prova del seu propi valor. Volen fer-ho a la seva manera, distingir-se dels adults i fer-se reconèixer pels seus amics.

Davant d'això, serà important que els pares es posicionin com una figura d’autoritat, perquè els necessiten en aquest rol. Sabent posar límits, ajudar-los a reparar, o si s’escau, imposar  un càstig ajustat a allò que poden tolerar, oferint-los en tot moment una actitud d’escolta activa cap a ells.

Els límits generen frustració, però també clarifiquen les situacions (ens fem conscients del que es pot i del que no) i ens permeten sentir-nos segurs. Necessiten ser sostinguts sobre tot pels pares i no caure en una dinàmica controladora ni en lluites frontals que només serveixen per mesurar qui ostenta més poder generant desconfiança.

Cal deixar quelcom clar, que siguin més independents no vol dir que siguin més obedients. Assolir l’autonomia psicològica suposa ser capaç de dotar-se de normes i formes de conducta pròpies. La transgressió permet experimentar situacions noves, calcular els riscos, gestionar les emocions i l’angoixa derivada, així com permet ser més flexible facilitant l’acceptació dels propis límits i la dels altres.

Tot i això, si aquesta perd el caràcter d'excepcionalitat, pot convertir-se en una forma de comportament estable que compromet la salut del jove. En aquests casos, es aconsellable consultar amb un professional que pugui orientar als pares en la intervenció.

Albert Sanz, psicoleg

Més informació