Trastorn d’aprenentatge o dificultats emocionals?
25/04/2019
El trastorn d’aprenentatge en nens (trastorn específic de l’aprenentatge) comporta dificultats per a processar informació d’una manera que els permeti comprendre, recordar i generalitzar conceptes pertinents per el desenvolupament del llenguatge oral, escrit i habilitats de càlcul matemàtic. El tipus més comú de trastorn d’aprenentatge és el trastorn de lectura, seguit del de càlcul i després el d’expressió escrita.
Sovint les dificultats d’aprenentatge van lligades a la presència d’inseguretat, baixa autoestima o relacions socials insatisfactòries. El que ens fa qüestionar si generalment es presenten de manera conjunta o bé una és conseqüència de l’altre. La teoria ens diu que quan hi ha la presència d’un dels següents aspectes no podem diagnosticar un trastorn d’aprenentatge:
- Dificultats visuals, auditives i motrius
- Retard mental
- Trastorn emocional
- Risc social (desavantatges ambientals, culturals i econòmiques)
- Poc domini de la llengua vehicular a l’escola
La realitat és que en la pràctica clínica ens trobem nens i adolescents diagnosticats amb un trastorn d’aprenentatge que es presenta alhora amb simptomatologia de dificultats emocionals, desmotivació o bé un entorn familiar sense hàbits i rutines afavoridores. Sovint darrere les dificultats d’aprenentatge ens trobem amb una inhibició intel.lectual o relacional, el que respon a problemes emocionals. Alguns alumnes els hi costa concentrar-se perquè no estan motivats o interessats o bé no ho perceben com un problema. Una altra causa de la inhibició intel.lectual seria la importància de formar part d’un grup i construir una identitat, el que pot portar a imitar els companys o dur a terme conductes negatives vers els aprenentatges. La inhibició relacional podria ser entesa com la vergonya extrema de mostrar-se davant la mirada de l’altre i per tant, d’establir relacions amb els iguals, participar a classe i compartir espais en grup.
Un aspecte fonamental a tenir en compte és l’entorn familiar en què ha crescut el nen i la relació que ha establert amb els membres de la família. Ens donarà informació sobre el seu món intern modulat per les expectatives dels pares, l’acompanyament que s’ha pogut fer de la tolerància a la frustració o el fracàs, etc. Per tot això, és necessari fer un diagnòstic global des de l’àrea acadèmica, cognitiva, familiar i relacional.
Un cop realitzada la valoració psicològica de l’infant i l’entorn, elaborarem un pla terapèutic ajustat a les seves necessitats. En funció de quins aspectes predominen (emocionals o aprenentatges) es definirà la proposta de treball:
- Teràpia individual
- Reeducació psicopedagògica
- Teràpia familiar
- Treball amb pares
En qualsevol cas, la intervenció hauria d’anar enfocada no només a donar recursos pràctics al nen sinó també atendre la personalitat global i el seu entorn relacional (escola i família).