L'addicció als videojocs

Aquest any l'Organització mundial de la salut ha reconegut l'addicció als videojocs com una malaltia mental, i l'ha inclòs en la 11a edició del seu Classificació Internacional de Malalties.

Segur que quan has llegit això has pensat en totes les hores que destina el teu fill adolescent a jugar a la consola o l'ordinador. Potser t'ha vingut al cap aquest joc “de trets” que tant hi juga, aquell que està més de moda entre els nostres joves. I és que la preocupació per la quantitat d'hores que es destinen a aquest joc és creixent entre molts pares, i ens agradaria poder reflexionar una mica sobre això.

Primer hem d'aturar-nos a definir a què es refereix l'OMS, per què quan parlem de salut mental hem de poder parlar amb propietat, i més quan afecta la infància i l'adolescència. L'OMS ho enquadra en la categoria diagnòstica dels "trastorns deguts a comportaments addictius" en ser una conducta recurrent, i estableix tres condicions:

• La manca de control a l'hora de regular aspectes com la freqüència, la intensitat, la durada, etc.
• La priorització de les conductes de joc en enfront dels altres interessos vitals propis de l'edat.
• I finalment, la dificultat d'abandonar aquest tipus d'hàbits, tot i saber les conseqüències negatives que li reporten.

Per entendre en tota la seva complexitat com afecta els joves, hem de tenir en compte una consideració bàsica, tant els joves com els adults mantenen noves formes de relació i interacció, i no em refereixo només a Whatsapp o a les xarxes socials. Els videojocs en línia també ofereixen mecanismes que permeten una interacció social amb altres persones, ja que en molts d'ells s'organitzen equips per aconseguir els objectius i porten incorporat un xat de veu per facilitar la tasca.

D'aquesta manera, si dos amics es troben en una sala de joc virtual, no interrompen la conversa que mantenien a través de les xarxes socials o directament possibilita conèixer a gent nova. I en el millor dels casos, una relació que es va iniciar en aquesta plataforma, pot ser que transcendeixi a la realitat i transformar-se a un contacte més íntim i personal. Val a dir que aquest estil d'interacció no ha de substituir en cap cas al contacte directe i íntim, i sempre ha d'estar regulat pels adults.

Però anem a veure quins elements d'aquests videojocs "de trets", dels quals tots els joves parlen i imiten els seus balls, hem de tenir presents per entendre'ls millor. La primera és que molts d'ells es distribueixen digitalment de forma gratuïta, igual que passa amb centenars de milers de jocs i aplicacions per a mòbil. Això permet més accessibilitat als videojocs però introdueix un model de negoci ocult i que pot atrapar.

I és que malgrat la seva gratuïtat, alguns estudis xifren la despesa mitjana de cada jugador al voltant dels 70 euros. L'existència d'avantatges estètiques per personalitzar el personatge, i la possibilitat d'accedir a nous reptes i desafiaments, que són permanentment actualitzats, permet al jugador generar més diners intern del joc. Al seu torn aquests diners proporciona nous avantatges en enfront d'altres jugadors, justificant moltes vegades que el jove quedi atrapat en una espiral d'inversió d'hores davant de la pantalla. Agreujat tot amb un element de transitorietat, de pressa i de desig material, que a alguns els costa contenir, i reforçat pels milers de canals de retransmissió per internet en què es poden visualitzar als nous ídols adolescents jugant amb aquestes novetats.

Tot i que la majoria facin un ús recreatiu dels videojocs, els adults han de regular la seva activitat i interessar-se aquest sector, que té el seu ull posat en els joves. Però hi ha altres casos en què pot passar que aquest tipus de conductes addictives serveixin per tapar un altre tipus de problemàtiques. Un adolescent confús i inhibit, que no senti que tingui un lloc entre els seus iguals, ni en la seva família i que percebi al món com amenaçant, sol buscar refugi evadint-se dins d'activitats que els donin sentit a la seva vida, de per si ja molt ambivalent i confusa. I encara que a primera vista pugui semblar estrany que aquest tipus de jocs permeti aquesta sensació, sí que acosta el jove als interessos dels seus iguals incentivant la competitivitat, la comparació i l'estètica, tres dels valors que els adolescents tenen més presents.

Alguna cosa ha de quedar clar, no tots els joves que juguen a videojocs són addictes, ni estan en un moment especialment difícil de la seva vida. De fet l'OMS especifica que podem parlar de trastorn quan aquestes conductes es produeixen per un període de mesos, i el deteriorament que generen en altres esferes (familiar, escolar, personal, social, etc) és significatiu. I és que de vegades els adolescents transiten per certs estats que generen en els pares estranyesa i desorientació, i això no implica que siguin addictes o que tinguin un problema mental.

Per això, mai està de més poder consultar amb un psicòleg especialista, si s'està preocupat per alguns dels comportaments del teu fill.

Equip d'ATIA, psicologia i psiquiatria Barcelona