La família tradicional està canviant

La família és una institució tan antiga com la mateixa espècie humana. La tenen totes les cultures, però no sempre és la mateixa: ha anat adaptant la seva forma a cada moment social. I, com a grup sorgit de forma natural, pretén perdurar en el temps satisfent les necessitats de tots els seus membres. Les famílies tenen en comú una mínima capacitat de cuidar dels seus membres.

El que sembla clar és que no arribem sols al món, arribem a un determinat grup que anomenem "família" i dins es posa en marxa el procés adaptatiu que anomenem desenvolupament, aquesta tasca es realitza en el marc dels estrets llaços afectius (vincles) que ofereix el grup familiar.

Winnicott, pediatre i psiquiatre anglès, introdueix el concepte de família com l'estructura determinant per a l'adequat desenvolupament de la personalitat de l'individu, ja que és allà on estableix els seus primers vincles amb la realitat, amb els altres i amb si mateix.

El bebè neix amb un programa genètic i amb una varietat personal propis que es va desenvolupant en resposta al que prové de fora i d'un altre ésser humà normalment els pares. Les primeres relacions entre progenitors i fills són experiències que marcaran la vida dels nens i poden condicionar les diferents etapes de la seva vida adulta. Una de les dificultats més freqüents en les relacions interpersonals és el problema de regular els estats negatius com la ira l'hostilitat o la ràbia.

El model familiar ha canviat. Fa un segle, la mitjana de vida era de 40 anys ara ja estem en els 80. A principis del segle XX, a Europa la vida familiar es desenvolupava en el si de grups relativament grans, de 6 a 8 persones, actualment, cada vegada és major el nombre de persones que viuen soles, i els nuclis de convivència familiar són més petits. Hi ha aspectes que romanen però que hem d'afrontar de formes diferents: la cerca de parella, el desig sexual, el desig de tenir fills, la necessitat de ser reconeguts pels altres, la cerca de felicitat i estabilitat, etc.

Els canvis socials del nostre segle:

- La incorporació massiva de la dona al món laboral en el món occidental.

- La família nuclear com a model dominant.

- La nova anticoncepció i la revolució sexual de la dona.

- El divorci i els nous models de família.

- La masculinització de la dona.

- Les tècniques de fecundació artificial.

- L'adopció.

- Parelles interculturals – Globalització

- La Immediatesa

Aquests canvis han estat profunds i convulsius i han provocat l'aparició de nous models de família, que alteren de forma directa els paràmetres amb els quals s'entenia la vida familiar. Ara ens trobem amb famílies monoparentals, pares solters i pares del mateix sexe, família assemblada, família mixta o família reconstruïda entre altres.

Estem en un nou sistema de vida, on la família tradicional conviu amb nous models. Són moltes els dubtes que sorgeixen davant la capacitat d'aquest tipus de famílies de complir correctament amb la seva funció.

Per això abans de res cal tenir present l'objectiu de la família. No importa si la meva mare està sola, si tinc dos papàs, si el meu pare és argentí i la meva mare holandesa o si viu amb els fills de la núvia del meu pare. La família ha de complir unes determinades funciones, una d'elles és ser un espai relacional que permeti la capacitat de madurar fins a aconseguir la màxima autonomia possible i això val per a fills i pares i és un procés que dura tota la vida. I perquè hi hagi un espai és necessari que aquest tingui límits definits, es a dir, que quedi clar qui pertany a aquest espai i qui no.