El poder de superació de Stephen Hawing
23/03/2018
Stephen Hawking, una de les icones de la ciència del segle XX, va morir a 76 anys el passat 14 de Març. Ha estat un dels homes més admirats del nostre temps, no solament per tenir una de les ments més brillants, si no per ser un exemple de superació.
L'astrofísic britànic va dedicar la seva vida a desentranyar els misteris de l'univers. Gran part del seu treball es va centrar a explicar la creació i el funcionament del cosmos, unint la teoria de la relativitat, naturalesa de l'espai i del temps, amb la teoria quàntica, la física d'allò més petit.
Però, més que per les seves contribucions científiques i les seves obres de divulgació, Hawking s'ha convertit en una icona global per la seva enteresa davant la malaltia.
A 21 anys, li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia degenerativa que destrueix les neurones motores. I li van donar un màxim de tres anys de vida. El físic teòric va desafiar les prediccions de la seva esperança de vida i va arribar als 76 anys.
El cas de Hawking és molt rar i la majoria dels neuròlegs coincideixen que: l'excepcional no és solament la quantitat de temps que va aguantar, sinó que la malaltia semblava haver-se desgastat i es va estabilitzar amb el temps. Segons sembla, les seves ganes d'aprendre, la seva gran curiositat, la seva actitud positiva davant la vida i la gent de la qual va saber envoltar-se van ser les claus que el van ajudar a estabilitzar el seu malestar.
Tal com va sentenciar en una de les seves frases cèlebres: "La intel·ligència és l'habilitat d'adaptar-se als canvis". I és que ell, mai va presentar la seva malaltia com una limitació, sinó com una circumstància de la seva vida a la qual s'havia anat adaptant.
Stephen Hawking no es va desqualificar a si mateix pel que no tenia. Es va enfocar a creure que la seva força i la seva capacitat d'actuar eren els elements amb els quals podia contar i va funcionar. Ciutadans de tot el món s'han sentit fascinats pel científic de ment brillant, que no es va rendir davant l'adversitat i que els va parlar de la grandesa de l'univers des d'una cadira de rodes i a través d'un ordinador.
El cas de Hawking posa en evidència una de les creences més importants de la Psicologia sobre les adversitats: L'actitud davant les dificultats de la vida és essencial perquè aquestes no irrompin bloquejant projectes, les ganes de relació amb els altres o les il·lusions. La vida no és un problema, sinó que en la vida hi ha problemes.