L'impacte de la hiperconnectividad en els nens
08/01/2025
Vivim en una era d’hiperconnectivitat, on la tecnologia està transformant tots els aspectes de la nostra vida, incloses les relacions socials de la infància. Avui més que mai, la interacció humana està mediada per dispositius i pantalles, cosa que genera canvis significatius en la manera com els nens es relacionen amb els altres i, especialment, amb ells mateixos.
La diversitat de les infàncies
És important començar reconeixent que "les infàncies" no són una categoria homogènia. No hi ha una sola infància, sinó tantes com nens hi ha al món. Cada nen té un context únic, una història personal i una relació diferent amb la tecnologia. Per tant, és fonamental abordar l'impacte de la connectivitat de manera diferenciada, tenint en compte les particularitats de cada nen i el seu entorn.
L’hiperconnectivitat fomenta l’aïllament social, ja que els nens interactuen de manera remota, sense contacte físic ni les emocions associades a la interacció cara a cara. Això pot semblar beneficiós a curt termini, però afecta negativament al desenvolupament de l’empatia, la resolució de conflictes i la gestió de l’angoixa a llarg termini.
La relació amb el propi cos i l’angoixa de l’encontre
La interacció virtual afecta la relació dels nens amb el seu cos, ja que poden mostrar només el que desitgen, evitant les complexitats de les relacions físiques. Això és especialment rellevant durant l’adolescència, quan la imatge corporal juga un paper fonamental en la construcció de la identitat. L’encontre físic implica tolerar les imperfeccions del propi cos i del cos de l’altre, cosa que afavoreix el desenvolupament de l’empatia i l’autoregulació emocional. No obstant això, en l’entorn virtual, aquest aprenentatge es veu limitat.
Tecnologia: Ajuda o substitut de l’encontre humà?
La tecnologia pot ser útil, però quan substitueix l’encontre físic, pot generar aïllament. Veure a altres jugar és passiu, mentre que el joc actiu desenvolupa habilitats emocionals i socials. A més, les xarxes socials creen un miratge de perfecció, afectant l’autoestima dels nens en generar comparacions constants. Això pot portar a un aïllament emocional i dificultar l’expressió autèntica.
L’aïllament a la pantalla: el miratge de la perfecció
La tecnologia, especialment les xarxes socials, no només aïlla físicament, sinó que també crea desconnexió emocional. El miratge de perfecció de les pantalles pot afectar l’autoestima dels nens, que es comparen amb ideals inassolibles, generant malestar i aïllament. La pantalla reforça la idea que els altres són sempre millors, impedint la veritable connexió i expressió personal.
L'ús conscient de la tecnologia
El problema no és la tecnologia en si mateixa, sinó el seu ús excessiu. És fonamental educar en un ús equilibrat i conscient de les eines digitals, ja que passar massa temps davant de les pantalles afecta el son, les interaccions personals i el desenvolupament cognitiu i emocional. El consum passiu de contingut pot inhibir la curiositat i l’exploració del món físic i social, convertint el dispositiu en una extensió del cos en lloc d’una eina que afavoreixi el benestar i el creixement.
El futur: Connectats o desconnectats?
El desafiament és utilitzar la tecnologia de manera conscient per afavorir el desenvolupament integral dels nens, equilibrant el temps davant de les pantalles amb moments de desconnexió. Aquests moments han de centrar-se en el joc, les relacions cara a cara i l’exploració física i emocional. Les pantalles no són enemigues de la interacció, però sí ho són quan substitueixen l’encontre humà genuí. Només integrant la tecnologia de manera saludable es podrà garantir que les futures generacions estiguin connectades i plenament presents en les seves vides i relacions.