Trastorn afectiu estacional.
24/10/2023
El trastorn afectiu estacional és un tipus de depressió que es caracteritza per un patró estacional recurrent, ja que comença i finalitza aproximadament a la mateixa època cada any. Habitualment els símptomes comencen a la tardor, continuen durant els mesos d'hivern i desapareixen a la primavera. Amb menys freqüència, el trastorn afectiu estacional causa depressió a l'època de primavera o al començament de l'estiu i desapareix durant els mesos de tardor i hivern.
Hi ha diferents hipòtesis que podrien explicar les causes d'aquest trastorn.
Es creu que les persones amb aquest trastorn poden tenir una activitat reduïda de serotonina, un neurotransmissor que ajuda a regular l'estat d'ànim. La llum solar ajuda a mantenir nivells normals de serotonina, però en les persones amb trastorn afectiu estacional, aquesta regulació no funciona correctament, cosa que dóna origen a una disminució dels nivells de serotonina durant les estacions amb menor llum solar.
Altres troballes suggereixen que les persones amb trastorn afectiu estacional produeixen massa melatonina, una hormona fonamental per mantenir el cicle normal de son i vigília. La sobreproducció de melatonina pot augmentar la somnolència, de manera que s'agreuja l'apatia i la letargia durant aquesta època de l'any.
Tant la serotonina com la melatonina ajuden a mantenir el ritme diari del cos que es relaciona amb el cicle son-vigília. En les persones amb trastorn afectiu estacional, els canvis als nivells de serotonina i melatonina alteren els ritmes diaris normals. En conseqüència, ja no es poden adaptar als canvis estacionals relacionats amb la durada del dia, cosa que provoca canvis en el son, l'estat d'ànim i el comportament.
Per altra banda, la vitamina D promou l’activitat de la serotonina, de manera que els dèficits d’aquesta molècula poden exacerbar els problemes relacionats amb els trastorns afectius. La vitamina D es consumeix mitjançant la dieta, però el cos també produeix vitamina D quan la pell s'exposa a la llum solar. Amb la menor quantitat d'hores diürnes de llum solar, les persones amb trastorn afectiu estacional poden tenir nivells més baixos de vitamina D, cosa que pot dificultar encara més l'activitat de la serotonina.
Per això, més enllà de l'abordatge psicoterapèutic i farmacològic, s'ha proposat el tractament lumínic o fototeràpia com una alternativa terapèutica a aquest trastorn. L'objectiu és exposar cada dia les persones amb aquest trastorn a una llum brillant per contrarestar la menor quantitat de llum solar durant els mesos més foscos. Els pacients s'asseuen davant d'una caixa de llum que és fins a 20 vegades més brillant que la llum ordinària durant uns 30 a 45 minuts, generalment a primera hora del matí, des de la tardor fins a la primavera. Aquestes caixes filtren la llum ultraviolada possiblement perjudicial, cosa que fa que sigui un tractament segur per a la majoria.