L’escola bressol: un procés d’adaptació
17/11/2021
L’inici de l’escola bressol representa la primera gran separació entre pares i fills i suposa tot un repte d’adaptació on els pares deixen de ser els únics cuidadors. Els adults poden viure aquest moment amb cert neguit i incertesa per com viurà l’infant aquesta nova situació i si es sentirà contingut amb les noves referents. Poden també sorgir sentiments de culpabilitat, “l’estaré abandonant?”, sentiments de desconfiança “estarà ben cuidat?” o bé sentiments de tristor “em perdré els seus avenços?”, “ em costa separar-me d’ell”.
Aquesta etapa suposa un procés d’adaptació per als infants i també per als pares que hauran de connectar amb els propis sentiments que sorgeixen davant la separació amb el seus fills. Alguns nens, l’inici de l’escola bressol, els pot resultar més laboriós i poden manifestar algunes regressions com ara tornar a no controlar esfínters o dificultats en la regulació emocional, per exemple més rebequeries.
En observar aquests canvis en els fills, els pares poden atribuir-los al funcionament de la institució i no a la dificultat que té el nen per intentar adaptar-se a la nova situació ja que es costós tolerar el patiment d’aquests.
Davant aquesta nova situació els nens han de fer front a:
- Compartir l’atenció de la mestra
- Tolerar l’espera
- Seguir unes normes i rutines
- Compartir joguines
Cada nen té un ritme diferent i els pares han d’estar atens a la seva idiosincràsia per acompanyar-los en aquesta nova etapa posant paraules al patiment i mostrant afecte.
De vegades ens trobem que als pares els resulta difícil fer-se càrrec dels neguits dels seus fills ja que connecten amb les pròpies pors que ells mateixos senten arran de la separació. Ens sembla important i necessari que aquests puguin diferenciar i ser conscients de quines són les pròpies angoixes i quines són les dels fills, per tal de no projectar-les i poder-les pensar i treballar. El grau de preocupació dels pares és per als fills l’indicador de la gravetat de la situació. La preocupació transmet desconfiança i, per tant, els nens han de veure que els pares poden sostenir el malestar i confiar en la seva capacitat per adaptar-se.
Des d’ATIA estem organitzant grups de pares i mares on es reflexiona al voltant de les pròpies vivències i emocions envers als fills i de les experiències que van sorgint al voltant de la parentalitat. La tasca del grup estimula qüestionar, tornar a pensar, ampliar punts de vista sobre el rol com a pare i/o mare i els tipus de criança que s’estableix a nivell familiar. Sabem que quan els pares són més reflexius respecte les pròpies emocions, ajudarà als seus fills a sentir-se més segurs i confiats.