Quan l'hora del menjar es converteix en un malson

L'alimentació és un dels primers contactes entre la mare i el bebè. Per alimentació s'entén no només la nutrició, els aliments que s'ingereixen, sinó també, els intercanvis afectius i emocionals que es donen durant el procés.

Les preocupacions alimentàries sorgeixen amb més freqüència en l'etapa en les quals el nen inicia el procés de separació o diferenciació, aproximadament, des dels 12 mesos fins als 2 anys. Aquestes dificultats solen ser: ingerir només una determinada classe d'aliments, no parar quiet durant el menjar, menjar solament en determinades condicions, fer bola amb l'aliment, trigar excessivament, negar-se a menjar i/o vomitar.

Molts dels símptomes que presenten els nens, rebel·lió, oposició o agressivitat, estan directament o indirectament relacionats amb problemes en la interacció. Hi ha una sèrie de conductes i actituds, en els pares i en els infants que provoquen que l'alimentació no sigui adequada o satisfactòria.

Alguns exemples de situacions disruptives:

-Les mares o pares que esperen que els seus fills mengin tot el que els prepara, el nen ha de respondre a aquestes expectatives i si no és així, consideren que és un acte de rebel·lió o de rebot. L'hora del menjar es converteix en una lluita de poder entre tots dos.

-Els pares que no respecten els canvis fisiològics que sofreixen els nens i els obliguen a menjar la ració que els tranquil·litza a ells. Al llarg del creixement les variables biològiques com la gana, segueixen ritmes irregulars, així que és normal que no sempre mengin les mateixes quantitats.

-Quan un nen en edat d'aprendre a menjar s'embruta, juga amb el menjar, i la mare ho interpreta com un senyal que no està preparat, encarregant-se ella mateixa d'alimentar-lo. Llavors el nen creurà que l'esforç per aprendre no és necessari i perdrà l’ interès per adquirir aquesta autonomia. Perdrà també l'autoconfiança.

-Quan el nen menja mitjançant el xantatge, la suplica o l'amenaça. El nen es converteix en un tirà del seu entorn i aprèn a manipular als adults, acceptant el menjar quan vol gratificar-los i rebutjant-lo quan desitja pertorbar-los.

-Quan les mares o pares interpreten únicament els senyals de malestar del bebè, des del registre de la necessitat alimentària i obliguen a menjar al seu fill perquè es calmi.

Les rabietes i desafiaments són l'expressió que utilitzen els nens per posar a prova l'aptitud dels pares de posar límits. Per a la resolució d'aquests conflictes, és imprescindible que els progenitors desenvolupin una capacitat empàtica respecte al seu fill. D'aquesta manera podran atendre i entendre les necessitats alimentàries en el moment oportú, sense trencar les relacions. I aconseguir que el moment del menjar es converteixi en un espai d'interacció positiva, d'amor i de confiança.

Equip d'ATIA, psicologia i psiquiatria Barcelona